Com ja sabeu, en classe hem vist un curtmetratge sobre un marcià i un xiquet terrícola. Els Canis, van elegir-lo com emblema de la seua escola d'extraterrestres.
Ara us contarem com creiem que continua la història:
"El marcià, després d'uns mesos, volia tornar amb el xiquet, però tenia un bon problema. No se recordava del camí. Llavors, va aterrar a Egipte però estava el mateix xiquet. Va succeir què la pistola que li havia regalat també teletransportava. Després d'abraçades van jugar molt. Quan ja s'anava l'extraterrestre, va veure que no tenia combustible, una altra vega. Aleshores, en una piràmide hi havia una sorra especial. Van trobar-la i van veure que sí servia com combustible. Varen posar la sorra a la nau i el xiquet se'n va anar amb el marcià volant."
Juan G i Joan S.
"Després que l'extraterrestre se'n va al seu planeta, el xiquet li envia cartes a través del carter espacial i l'extraterrestre li contesta sempre. Després de dos mesos, el xiquet li envia una carta especial a l'extraterrestre i este li contesta que va a vindre a la Terra. Clarament, el xiquet ja sabia on anava a aterrar la nau espacial. L'extraterrestre va baixar a la Terra i va veure al xiquet, aleshores, el xiquet li va presentar als seus pares i l'extraterrestre i els seus apres es feren amics i tots feliç des d'aleshores. :D"
Juan P i Rebeca.
"En la meua opinió, el nino del xiquet era com l'extraterrestre perquè el seu pare o algú que coneixia al xiquet era astronauta i se'ls havia trobat a l'espai o perquè un dia, el xiquet i la seua família, se'n van anar de viatge i en una tenda de coses estranyes i el seu pare o un altre adult li'l van comprar o perquè com duia una tireta al nas, són pare o altra persona li'l havien regalat per a alegrar-lo ja que s'havia fet mal.
També pense que quan el marcià se'n va anar, el xiquet es va posar trist. Jo crec que el marcià segur que estava content perquè segurament se havia perdut i volia veure a la seua família i també estaria trist per deixar al xiquet.
Però quan van passar tres mesos, el xiquet se'n va anar amb els seus pares a Califòrnia amb avió i aplegà un moment que en els núvols hi havia algú. Era el marcià que volia veure al xiquet. "
Ada.
"Quan l'extraterrestre se'n anava a anar, al xiquet li va donar la seua pistola làser. Quina situació més trista van viure els amics, el xiquet havia d'acomiadar-se de l'extraterrestre.
Amb la pistola va poder fer realitat el seu somni: menjar-se unes xulles enormes.
Anà a sa casa i feu unes xulles d'ovella enormes al foc i va descobrir que la pistola també podia fe runa salsa especial. Aleshores es va menjar les xulles amb la salsa de l'extraterrestre.
Mentres tant, l'extraterrestre es va posar a jugar al parxís amb les seues miniovelles i va aterrar en el seu planeta, el Planeta Fosc, el més fred i gelat de la seua galàxia. En la seua casa li feia mal el cap, li faltava alguna cosa més que els de la seua espècie, necessitava al xiquet del planeta Terra. Aleshores va retornar a la Terra i es va quedar a viure amb el xiquet a la seua casa i així, tots feliços, van menjar xulles fins que es va omplir"
Alejandro, Lluís i Adonis.
"Dos setmanes després el xiquet volia visitar al marcià. Va agafar el dron del seu germà major i amb la pistola el va fer gran i se'n va anar a la recerca del marcià. I va ocórrer que el marcià vivia a la Lluna i quan veure al xiquet arribar li va fer una festa sorpresa. Tenia un regal per a ell: anava a anar-se'n a viure a la Terra. I així foren feliços i menjaren xoriço... d'ovella."
Fani i Joan M.
"Després de sis mesos troba un coet del seu pare i decideix buscar al seu amic per l'espai. Un dia, a la fi, el va trobar. Jugaren, s'abraçaren i feren moltes altres coses. Quan volia tornar a casa, s'adonà que el seu planeta estava a 360 anys llum. Aleshores, es va quedar al planeta de l'extraterrestre perquè s'adonà que també podia respirar allí."
Trini.
"Quan el marcià se'n va anar, al xiquet li va regalar una pistola que feia grans o xicotetes les coses. El xiquet se'n va anar a passejar per la muntanya i es va trobar la gallina que el marcià intentava traure un ou d'ella i el xiquet la va tornar a la normalitat. També va descobrir què si polsava una palanca de la pistola, i la posava al mig, feia que el objectes es convertiren en marcians i el xiquet volia que el marcià tornara així què va convertir un jarró en el marcià. Van ser molt feliços des d'aleshores."
Abel i David.
"Després de cinc mesos el xiquet va agafar ferramentes metàl·liques i fusta i, amb una gran esforç, va construir una nau espacial. A la setmana següent va preparar la maleta i el menjar i va marxar a Àfrica. Allí estaven una guerra i v aveure el marcià. Li va entregar la pistola quan es van trobar i ell li va indicar que no tenia bateria, altra vegada, i amb el rastrejador van veure que les bales de les pistoles de guerra eren gasolina per a la seua nau. Va posar les bales amb la poqueta energia que li quedava i va marxar a Neptú."
Joan Ll.
Us han agradat aquest finals de la història? Què hi penseu? Deixeu-nos els vostres comentaris.
