Premi Sambori 2018

Aquest mes de gener hem treballat molt dur, tan a casa com a l'escola, per aconseguir uns contes, per al Premi Sambori, plens d'aventures i imaginació.

Ara volem compartir-los amb vosaltres, esperem us agraden!!

EL LLOP ESTRANY

Hi havia fa molts de temps un poble xicotet, fred i humit entre muntanyes, en una vall. El poble no tenia nom; allà venien molts caçadors perquè hi havia molts llops. Les cabanyes eren de fang i paia amb branques i branquetes, i els refugis dels caçadors eren de pi duríssim. També vivia un bruixot que es deia Màrion. Un dia, quan Màrion estava inventant un trosset de fusta màgica , es va cansar i es va anar a dormir . Un cadell de llop va entrar, i pensant que la fusta màgica era un tros de carn, se la va empassar sencera. Després d'empassar-se-la, se'n va anar tan tranquil·lament de la cabanya d'en Màrion al bosc per trobar la seua manada.

Al cap de dos anys, el llop que s'havia empassat un tros de fusta màgica anava veient què podia menjar, quan va veure caçadors i se'n va anar corrents. De sobte, una bala va anar al llop i llavors el va traspassar i no el va matar. Els caçadors, en veure això, es van alarmar molt; uns deien que el bosc estava encantat. Tan alarmats estaven que se'n van anar corrents, i mai es va saber d'ells.

Després d'eixe esglai per als caçadors, els habitants de la vall li van donar les gràcies als llops perquè els caçadors no els deixaven gaire menjar. Des d'eixe dia, els llops i els habitants de la vall es van fer molt amics.

___________________

EL XIQUET QUE VA TROBAR LA FELICITAT

Hi havia un xiquet que anava a un col·legi molt però que molt gran. En eixe col·legi hi havia molts xiquets però també, cada dia, hi havia baralles i, per això, i altres coses, als xiquets no els deixaven jugar amb pilotes. Els mestres estaven molt desanimats, no tenien il·lusió.

En la classe d’este xiquet, cada dia, hi havia conflictes. A la mestra no li deixaven fer classe i no podia aprendre bé res.

El xiquet eixia cada dia amb la cara trista del col·legi. I va continuar així durant molt de temps... fins que un dia els digué als pares que volia canviar de col·legi.

Els pares parlaren amb la mestra, amb la directora i, finalment, decidiren buscar un altre col·legi. Buscaren pel mateix poble, i no podien canviar-lo a un altre centre. Buscaren en els col·legis que els xiquets van amb "corbatita" i uniformats, però no el convencia eixa educació.

Buscaren per diferents pobles fins que, per casualitat, pensaren en preguntar en el col·legi d’un poblet xicotet a la Serra Calderona. I els agradà moltíssim la simpatia i il·lusió de tot el personal del col·legi així que el van matricular.

El xiquet va tornar a somriure, li canvià el semblant i les ganes de anar al col·legi. Tots els xiquets eren molt amigables. En les classes podia estar atenent a la mestra, en el pati es podia jugar amb la pilota o a qualsevol joc tots junts.

Per fi, el xiquet anava amb molta, molta, molta il·lusió al seu col·legi.

___________________

EL DRAC DEL CASTELL

Hi havia una vegada una guerrera que es deia Ada i que vivia molt bé en el seu poble.

Un dia segrestaren a un drac que era amic de Ada i ella hagué d’anar per tota Espanya a buscar-lo. Anà a Salamanca, Madrid,Toledo, Conca, Xelva, Casinos , LLíria .... buscant-lo. Quan arribà a Olocau va veure al drac en una torre d’un castell, però davant del castell es trobava un xiquet gegant que s´anomenava Lluís. Lluís estava vigilant per què ningú salvara al drac .

Ada no sabia que fer, però quan Lluís se’n va anar a comprar-se el berenar, Ada va pujar per la cua del drac a la torre i va aconseguir salvar-lo. Quan baixaren de la torre ja havia tornat Lluís i se n’anaren corrent. Lluís tenia uns amics que s´anomenaven David, Juan i Joan també eren guardes del castell. Lluís els va demanar que li ajudaren perquè el drac s’havia escapat amb l´ajuda d’una guerrera.

Ada va trobar una nau espacial, ella i el drac es pujaren a la nau, però quan s’enlairaven es va trencar un ala de la nau i no podien volar amb ella . Baixaren de la nau i se’n van anar corrent. Després d’una estona Ada s’adonà que no se’n recordava del nom del drac. El drac li digué que es deia Joan Martínez, però que li podia dir Joan M. Quan es va fer de nit no sabien què sopar, així que van anar a un xino a sopar. En el restaurant xino van demanar arròs 3 delícies.

Al dia següent el drac Joan i la guerrera Ada van anar a buscar als pares del drac, caminaren i caminaren i caminaren, fins trobar una cova. En eixa cova no hi havia res. Però es quedaren a dormir allí. Pel matí estaven destrossats i no volien caminar així que se n’anaren volant a buscar als pares del drac.

Després de tres setmanes van trobar a la tia del drac i els digué que els seus pares se n’havien anat a buscar-lo.

Al dia següent tornaren a la cova dels seus tios i van trobar una carta que posava: «estem en ta casa Joan, firmat la tia Rebeca».

Ada i Joan M van tornar a la casa de Joan M i, quan van entrar, tos els que hi havia allí van votar i dir feliç aniversari Joan. Joan es va posar a plorar per l´emoció que tenia dins del cos. Quant es tranquil·litzà pogueren començar la festa d’aniversari de Joan.

I foren feliços i menjaren xoriços.

____________________


HERMENEGILDA I RAIMUNDA

Hi havia una vegada una bruixa que era mala, i una altra bruixa que era bona. La bruixa bona es deia Raimunda i la bruixa mala es deia Hermenegilda i vivien en en la mateixa casa. A Raimunda li agradava ajudar a les persones.

Un dia Raimunda va anar a ajudar a un xiquet, i Hermenegilda coneixia a eixe xiquet perquè li va gastar una broma a ella. Hermenegilda va segrestar al xiquet i el va ocultar en el soterrani. Quan Raimunda va anar al soterrani a per una granera, va trobar al xiquet. Raimunda va cridar a la policia. Quan la policia va arribar, Hermenegilda els va convertir en gats per a què no la detingueren i va llançar un conjur a Raimunda però Raimunda va esquivar-lo i Raimunda va llançar-li un conjur a Hermenegilda i li va donar i va morir.

Raimunda va tornar a la normalitat als policies i va tornar tot a ser com sempre i va lliurar al xiquet i li va dir que no ho tornara a fer perquè ella no el salvaria, i des d’eixe dia el xiquet va aprendre a comportar-se i se va recordar d’esta ventura tota la seua vida.

____________________


ELS MAGS OCULTS

Hi havia una vegada 5 mags que vivien al poble d'Olocau es diuen: Alícia, Josep, Adrià, Andreu i Aitana.

Tenien un poder especial i no s'adonaren fins què que un dia Alícia el va descobrir-ho i va anar al dir-li-ho als seus amics. Els seus amics li van dir que no entenien res, llavors Andreu li va preguntar

- Què has fet?- Alícia li va respondre.
- Crec que he dit un conjur màgic- i tots van dir.
- Quin?

- "ALOHOMORA"

Tots van dir el conjur i de sobte s'adonaren que podien teletransportar-se i van anar a E.E.U.U i no sabien com tornar i van repetir "ALOHOMORA" i van anar a França i per por varem buscar ajuda. Hi havia una persona que es deia Alonso Mora, era veterinari i els va cuidar uns dies fins que va morir en un accident de moto i com no tenia fills els seus diners els donà als xiquets màgics. Aleshores, els xiquets van tornar a casa amb el diners però van aprendre un nou conjur:
"ABRA CADABRA"

Que ressituava els morts i van ressituar a Alonso Mora i van adonar-se de què eren germans i que van ressituar el seu pare.

____________________

Bim Bum

Tot va començar el 10/11/17, aquell dia va nàixer un elefant que es deia Bim Bum. Aquell elefant era molt llest, aleshores els seus pares varen decidir que se n'anara la al col·legi.

L'elefant, quan ja estava en el col·legi, s'adonà que els elefants no tenien el nom tan llarg, el tenien molt més curt. Tampoc el tenien tan estrany, de normal, els elefants d'allí, eren bastant roïns i molestaven a Bim Bum.
Un dia, Bim Bum, en el pati el molestaren pel seu nom li varen dir: "com lo ho digues als teus pares vas a acabar molt mal!" el varen avisar. Però Bim Bum estava molt nerviós, no podia reaccionar en aquell moment. Al dia següent, Bim Bum estava dins fent els deures i, de repent, va escoltar: "buuuuuu lleg!" Bim Bum se estava cansant, ell els van tirar pinyes i aigua del vàter.

Bim Bum se va posar a plorar perquè li varen renyir i aleshores va arribar una elefanta que es deia Bim Bam. La xiqueta s'apropà a Bim Bum

- Per què estàs plorant?- Bim Bum li va contar tot allò que havia passat. L'elefanta sorpresa li digué que a ella li havia passat el mateix.

Els dos, poc a poc, s'anaren coneguent millor i, aleshores, quant Bim Bum s'adonà de la situació nova en què estava li va dir:

- moltes gràcies, amiga.

____________________


El millor any que he passat!

Hi va haver una vegada una Fira a Llíria on hi havia molta gent i molts xiquets.

El nostre grup d'amics va arribar a la Fira, Andreu, un dels xics majors, va dir

- anem a la Fira dels majors!- La meu germana Vera i els seus amics es varen anar.

Jo i Aitana i moltes xiquetes més ens quedarem en la Fira dels xicotets .

Hi havien atraccions divertides però algunes avorrides. Ens varen muntar en algunes atraccions con el Circus. Després anàrem a comprar unes creïlles fregides cadascuna una caixeta. Deprés de menjar-nos les creïlles anàrem a la Fira dels majors i verem unes atraccions que quasi aplegava al cel! Aitana i jo estaven impacients per muntar en una atracció que es diu "el polp".

Ens varen pujar les dues juntes i es veia tota la fira sencera. El polp sols era girar i girar. Quan va acabar l'atracció ens varen trobar a Joan i ens varen pujar "al cangur"... Baixar, pujar, baixar, pujar... tots junts ho varem passar SUPER BÉ... el millor any que he passat a la Fira de Llíria!

____________________

L'ÚNICA PERSONA QUE HI HA EN EL MON

Hi havia una vegada un xiquet que estava trist i sol, amb ningú per jugar. El xiquet tenia somnis, volia des de fa temps tindre un amic per jugar amb ell i compartir secrets quan se n'anaren a dormir. Al dia següent David, el nostre protagonista, anà a investigar pel món, per a saber a on estava tota la gent, la seua família i els seus amics, ell tenia sols 12 anys, no podia estar sol a la vida.

El xiquet se n'anà València amb la moto que s'havia construït. I quan el xiquet arribà a la ciutat i va trobar dues persones, les dues persones fugiren d'ell. El xiquet va anar d'arrere d'ells fins que els perdé de vista. El xiquet es va quedar impactat quan va veure una ciutat tota plena de persones. I va buscar per tota la ciutat i va preguntar a tots sobre els seus pares i a la fi s'assabentà que moriren en un accidente de cotxe i que el xiquet mai ho recordava, cada dia igual, cada dia oblidava que estava sol al món!

____________________



ELS DONYETS MÀGICS

Hi havia una vegada, uns DONYETS molt xicotets i, com no, màgics.

Aquests donyets es diuen Ada, Rebeca, Joan, David, Aitana, Juan, Fani, Adonis, Joan II i Trini. També hi havia un gegant que sempre estava enfadat, es deia Juan el Gran, i el seu company era el drac Trudi.

Comencem a la història que us vull contar?

Els donyets estaven passejant tranquil·lament pel carrer, quan de sobte s'adonaren de què el donyet David ja no estava, i es que el gegant Juan el Gran l'havia agafat i se l'havia dut a la seua torre! Aleshores, els 9 donyets pensaren en fer un pla per a salvar al dècim donyet.

(Açò llegir-ho al cap que no s'entere el drac)

- Els donyets anaven a anar per la nit quan el gegant estiguera dormint.

Els 9 donyets anaren a rescatar al dècim, esperaren i esperaren.... Però a la fi el gegant va fer

- ZZZZZZ- (que es va dormir)- i els 9 donyets pujaren a rescatar a David

Després de tot açò se'n varen anar a casa, i al dia següent, mentre desdejunaven, algú va tocar a la porta.

(I sí, segur que ja saps qui és...)

Aleshores, el donyet Abel va obrir la porta, i era el gegant Juan el Gran que volia disculpar-se amb els donyets. Però els donyets varen anar-se'n corrent i el gegant decidí no seguir-los la corrent, per si de cas xafava a algú.

Als 4 dies, el gegant va tornar, Abel va obrir a la porta, i aquesta vegada no varen eixir corrent. El perdonaren i ja. feren tots esta cara d'amistat.

(+_+)


____________________


LA VIOLA MÀGICA

Hi havia una vegada un país que va anar a una guerra durant tres anys i tots els habitants eren molt pobres i les cases estaven destrossades.

Dins d'una casa hi havia una viola. Un dia de nadal, un xiquet va entrar en la casa i va trobar la viola. Al dia següent de nadal va anar a la mateixa casa i la viola estava tocant-se a si mateixa. Llavors, el xiquet va collir la viola i se'n va anar a la seva casa. Li la va ensenyar a la seva família: la mare del xiquet que s'anomenava Rosa, el germà David, la germana Ada i el pare Lluís, i el xiquet protagonista Juan.

La viola va ensenyar al xiquet a tocar-la i van guanyar diners. Gràcies a això li va comprar una funda a la viola i roba per a ell.

El xiquet ja tenia 13 anys i ja havia arreglat la casa on havia trobat la viola que era molt gran. Un dia va tindre una idea: practicar tots els dies per a ser un professional de la viola i guanyar molts més diners. Va practicar, practicar i practicar.

Un dia van vindre uns professionals de la música i el xiquet va anar corrents i li va ensenyar totes les cançons que sabia i el van acceptar per a què anara amb ells. I va tocar en un escenari i la seva família va viure feliç.

____________________

Els Six-People

Hi havia una vegada un grup de xiquets que s'anomenaven Ada, Fani, Aitana, David, Lluís i Joan, anaven ala mateixa escola i teníem moltes coses en comú, per exemple, els agradaven les aventures.

Tots els dies desprès de l'escola anaven a jugar pel poble, també anaven per la muntanya buscant coves, fent cabanyes en els arbres.

Una vesprada varem anar a la cova del cego, es diu eixí perquè diu la llegenda que tothom que entra li cau un malefici i ja no pot veure mai més. Lluís deia:

- Jo no vull entrar- però la resta li va dir

- No tingues por això sols és una història, no existeixen els maleficis.

- Em dónes la mà?- li preguntà Lluís a Ada

- Val però has d'entrar amb nosaltres sense protestar.

I varem trobar moltes trampes i per mala sort es varen caure per un tobogan. I varen caure a l'aigua, per sort.

Hi havia un vaixell amb moltes monedes d'or, diamants, perles i moltes joies.

I se'n anàrem amb el vaixell sa casa.

____________________




La gallina carolina.

Hi havia una vegada una granja de animals en un prat verd, a on tots vivien molt feliços, jugaven per el prat, menjaven, saltaven i cada dia era un nou dia en el paradís.

En la granja hi havia un galliner, ple de belles gallines, amb un gall que el custodiava i es deia Pelaio.

Pelaio cantava cada els matins i cada vesprada per arreplegar a totes les gallines i anar a dormir al galliner.

Entre totes les gallines descartava una en especial, per ser una esvalotadora i una escandalosa, la gallina Carolina.

Cada dia, molestava i ficava nerviós al gall Pelaio. Se reia d'ell i no feia cas als seus cants de la posada del sol. Es negava a ficar els ous i entre rialles i burles un dia va eixir corrents pel prat verd.

- ja ja ja ja tantes gallines esclaves de l'amo del galliner- ria la gallina- jo vull emocions i aventures.

I dit i fet, es va anar caminant i corrents fins arribar al camí que arribava a la ciutat. Quan es va adonar ja quasi era de nit, lluny va escoltar a Pelaio cantar. Però Carolina va somriure perquè ella no estava allí amb ells.

La nit s’apropava i Carolina tenia fam i fred, però ella continuava caminant capa la ciutat fins que va escoltar un udol de 2 llops i, de sobte, Carolina tenia tanta por què se li varen escapar un muntó d'ous durant tot el camí i va veure com un dels llops la seguia. Carolina es va ficar a córrer i no va parar de córrer en tota la nit. Ay, pobre Carolina, quasi se la mengen els llops!

Al mati es va trobar amb la gran ciutat davant dels seus ulls i va pensar que ja s'havia acabat tot i que ara seria feliç, però no va ser així.

Quan la gallina Carolina va ficar un peu en la carretera, zas! un muntó de vehicles la volien atropellar. D'un costat a altre va creuar la gallina Carolina sufocada, no sabia a on anar. Va arribar a un carreró i la va trobar un cuiner i la va agafar pel coll i la va ficar sobre la seva cuina. Amb un ganivet en la ma pensava en fer una bona sopa de gallina i Carolina tenia molta de por i va perdre les plomes i tan mal ho va passar que sols volia tornar a la seva granja.
Sense saber molt bé com, es va deslliurar del cuinar però no sabia per on havia vingut i mirant pel terra anava trobant els ous que havia anat perdent pel camí i això la va salvar.

Al dia següent va recórrer el camí per tornar al seu galliner, on estava Pelaio, que la cuidava, i, des d'aleshores, Carolina era la primera en eixir, la primera en ficar els ous i la primera en arreplegar-se al galliner i aixi va tornar la normalitat a la granja.

____________________